REPRENDRE, [REPREHENDRE] v. a.

Censurar, reptar, criticar.

V. rependre.

"No fa sen qui massa tost repren. No s fa ben tembre qui s cuyta de rependre."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus. Bib. prov. Tarragona

"... reebi ir una letra ab la qual me manats que encontinent partescha per anar a vos, senyor, reprenent me com no son partit..."
Lletra de Pere Becet al rei 5 de maig de 1417. Ed. Martorell, doc. XXX

"... a la fi, mes de força que de grat, ana davant lo Rey e lo Rey lo repres molt, e mostra sa excellencia que l amava de grandissima amor..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XLIX

"... que si la nau era menys d aquella exarcia, ella navegaria a gran condicio, e l senyor de la nau poria esser repres dels mercaders, e per aquesta rao no y poden res contrastar."
Consolat de Mar tit. XIII, cap. CCXXXVIII

"Que l rey Husias, iatsia que ab devotio se acostas per encensar l altar, fou greument punit e repres per ço com usurpava l ofici qui no pertanyia a ell o a son stament, ans pertanyia als preveres..."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Per que appar que rahonablement los pares passats edificaven les grans e assenyalades ciutats per reprendre les males cobejances."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. XXII

"Tercerament deus recogitar et esmeginar qui es tu qui vols rependre algun altro o dir alguna cosa et deus pensar et gordar que reprehendras no a l altro no pugues esser repres."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres